La violència de gènere, malhauradament, és una realitat social. Sense anar més lluny, segons el darrer informe del Ministeri d'Igualtat, a l'any 2009 van ser 55 les víctimes mortals per crims masclistes. Malgrat la fredor de les xifres, que amaga el drama personal de totes i cadascuna d'aquestes dones, hi ha un motiu que ens porta a pensar que hi pot haver una llum al final del túnel: l'any ha finalitzat amb el menor nombre de dones mortes per aquesta causa des de 2003, que va contar amb 71 víctimes mortals. Pel que fa l'any 2010, l'inaugurem amb 3 víctimes mortals per violència de gènere. Evidentment, ens trobem davant d'una problemàtica que s'ha d'erradicar, soc conscient de què és una qüestió molt difícil però s'ha de fer tot el possible per acabar amb aquest abús de poder que s'estableix entre els sexes.
El primer pas que s'ha de donar és la denúncia. En el moment en què es produeix un maltractament, ja sigui de caràcter físic o psicològic, s'ha de demanar ajuda ja que el silenci no és la solució.
A partir d'aquí, toca esperar que la Justícia decideixi. Seguir aquesta recomanació seria ideal però la realitat no és així. No totes les persones maltractades denuncien el fet, i la causa n'és la por. Per això han sorgit les nombroses campanyes anti-violència de gènere, per donar recolzament a totes aquelles persones que la pateixen o l'han patit. Aquestes iniciatives recullen la lluita diaria per acabar amb aquestes barbàries i prestar ajuda a les víctimes.
Actualment, trobem que aquestes campanyes es troben en un moment de força activitat i els mitjans de comunicació en són un reflexe gràcies al seu compromís amb la causa. Aquesta és una manera més de denunciar el fet però això no significa que hi hagi més nombre de víctimes (al contrari, les xifres ens confirmen que el nombre de víctimes, afortunadament, disminueix amb els anys), simplement que s'està duguent a terme un gran esforç per tal de donar a coneixer les xifres de les víctimes, proporcionar tota la informació possible i així acabar d'una vegada per totes, encara que soni a impossible, amb la violència de gènere. Aquesta insitència per part dels mitjans pot ser malinterpretada i molta gent pot pensar que la magnitut de denúncies és equivalent al nombre de víctimes, però en realitat no és així. Com ja sabem, els mitjans de comunicació tenen una influència en la societat molt forta i a través d'aquestes campanyes el que és pretén és concienciar a la població de què ens trobem davant d'un problema al qual hem de posar punt i final.
Les dones i els homes tenim els mateixos drets i les mateixes obligacions, per tant, hem de lluitar per a què cap dels dos sexes quedi subordinat a l'altre. No hi ha cap motiu que justifiqui la violència de gènere, per això les víctimes que tenen la sort de no haver mort per l'agressió han de ser valentes i pronunciar-se, per tal de fer-se valer. La lluita no s'ha d'acabar!
El primer pas que s'ha de donar és la denúncia. En el moment en què es produeix un maltractament, ja sigui de caràcter físic o psicològic, s'ha de demanar ajuda ja que el silenci no és la solució.
A partir d'aquí, toca esperar que la Justícia decideixi. Seguir aquesta recomanació seria ideal però la realitat no és així. No totes les persones maltractades denuncien el fet, i la causa n'és la por. Per això han sorgit les nombroses campanyes anti-violència de gènere, per donar recolzament a totes aquelles persones que la pateixen o l'han patit. Aquestes iniciatives recullen la lluita diaria per acabar amb aquestes barbàries i prestar ajuda a les víctimes.Actualment, trobem que aquestes campanyes es troben en un moment de força activitat i els mitjans de comunicació en són un reflexe gràcies al seu compromís amb la causa. Aquesta és una manera més de denunciar el fet però això no significa que hi hagi més nombre de víctimes (al contrari, les xifres ens confirmen que el nombre de víctimes, afortunadament, disminueix amb els anys), simplement que s'està duguent a terme un gran esforç per tal de donar a coneixer les xifres de les víctimes, proporcionar tota la informació possible i així acabar d'una vegada per totes, encara que soni a impossible, amb la violència de gènere. Aquesta insitència per part dels mitjans pot ser malinterpretada i molta gent pot pensar que la magnitut de denúncies és equivalent al nombre de víctimes, però en realitat no és així. Com ja sabem, els mitjans de comunicació tenen una influència en la societat molt forta i a través d'aquestes campanyes el que és pretén és concienciar a la població de què ens trobem davant d'un problema al qual hem de posar punt i final.
Les dones i els homes tenim els mateixos drets i les mateixes obligacions, per tant, hem de lluitar per a què cap dels dos sexes quedi subordinat a l'altre. No hi ha cap motiu que justifiqui la violència de gènere, per això les víctimes que tenen la sort de no haver mort per l'agressió han de ser valentes i pronunciar-se, per tal de fer-se valer. La lluita no s'ha d'acabar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada