
Pel que fa el film, ens trobem davant d’una cinta genuïnament europea, però amb forma de thriller obscur centrat en la investigació. Per tant, l’argument no aporta moltes coses que no haguem vist ja. Es tracta d’una peripècia tan llarga com distreta, que acaba conduint a una sèrie de finals més o menys sorprenents. A més, cal destacar que en l’adaptació cinematogràfica s’ha preferit focalitzar el desenvolupament de la investigació, i de forma més subsidiària, en la relació entre els dos protagonistes.
En aquesta pel·lícula ens trobem amb un dels personatges femenins que més criden l’atenció dels darrers temps. Lisbeth Salander és, definitvament, una gran creació, algú capaç de connectar amb el públic malgrat l’escassa moralitat que tenen en ocasions els seus actes. Per no parlar de què el seu comportament resultarà incomprensiblement modern per a alguns. L’elecció de Naomi Rapace per encarnar-la ha resultat ser força acertada. Pel que fa Mikael Blomkvist, queda reduït a la pel·lícula a una presència algo escueta, sense molt que aportar.
Pel que fa la segona i la tercera entrega, es troben en postproducció i tenen prevista la seva estrena per aquest any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada