Vigilats per les càmeres

Cada cop em sorprenc més per lo vigilats que ens trobem en aquesta societat per les càmeres tant públiques com privades. Trobem càmeres a tot arréu, als aparcaments sobterranis, als supermercats, al metro, en definitiva, en qualsevol establiment públic podem trobar una petita lent que vigila tots i cadascun dels nostres moviments. La finalitat és sempre la mateixa: vetllar per la seguretat del ciutadà. Dia a dia tenim milers de càmeres distribuides per les ciutats que vigilen els ciutadans, sense que aquests s'adonin de què estan sent gravats i observats per ulls aliens. Moltes empreses, i fins i tot administracions públiques, vulneren la normativa i no avisen amb antelació de què una càmera està gravant.

Però la meva pregunta és: Qui vigila als que ens estan vigilant? L'assumpte de les càmeres és força controversial ja que ens trobem amb una dualitat entre seguretat versus privacitat. En nombrosos casos s'ha donat la situació de policies que han estat acusats d'abusar amb violència de la seva autoritat mitjançant tortures, violacions sexuals o actes corruptes. Fins i tot han llençat per terra els drets humans com es va donar el cas de dos policies que van matar a Londres a un electricista brasilé, Jean Charles de Menezes, en una parada del metro perquè el van confondre per Hussein Hosman, un terrorista islàmic (si s'observen les fotografies de tots dos, es pot veure que no tenen cap semblança física). Es tracta de violència policial injustificada, de violència exercida per aquells que “vetllen per la nostra seguretat”, que se serveixen de les càmeres per controlar la societat. I a ells, qui els vigila? És una situació força injusta, ja que nosaltres ens trobem en una vigilancia constant, en alguns casos innecessaria, mentre ells usen i abusen de la llei perquè són la llei.

L'extrema vigilància a la qual ens trobem sotmesos s'admet amb l'excusa de fer desapareixer la inseguretat. Però cal saber que no es pot posar punt i final a aquesta inseguretat posant càmeres a cada racó dels nostres carrers ja que ens trobem davant d'un problema estructural de tota la societat. En tot cas, ajudaria a què les injustícies minvessin per poc que sigui. Un fet que ho demostra és que gràcies a aquesta vigilància s'han pogut denunciar casos de violència com és el cas de la jove agredida en el metro de Barcelona. És per aquest únic motiu, que la meva posició davant la vigilància a través de les càmeres és favorable però tenint en compte alguns aspectes. En primer lloc, com ja he dit anteriorment, trobo injust que a uns se'ls vigili tant i a d'altres tan poc. Un altre inconvenient és que el ciutadà perd llibertat, ja que els nostres espais públics passen de ser un espai d'interacció i relació entre persones a un espai vigilat i moltes vegades sense que el ciutadà ho sàpigui. Així doncs, és una violació de la privacitat i la intimitat sense autorització. Però el pitjor de tot, és l'ús que s'en pot fer d'aquesta informació, ja que d'aquesta manera qualsevol persona pot accedir a informació personal i fer-ne ús segons els seus propis interesos.

Per tant, trobo que hi ha més inconvenients que beneficis. Però aquest únic benefici em compensa lo suficient com per admetre que aquest sistema de vigilància pot ser beneficiós per la nostra societat. Per això cal alertar al ciutadà de què els seus moviments queden registrats gràcies al nombre infinit de càmeres que tenim pegades a les nostres espatlles.