Versió inadaptada

Si un té el plaer de llegir simplement el primer volum de Millenium, quan un tanca la contraportada sobrevingut pel final frenètic, veu amb total lucidesa que l'obra té tot el que ha de tenir per fer-ne la traducció cinematogràfica: fil argumental de fàcil seguiment, relacions d'amor i d'odi entre els personatges, investigacions intrigant, suspens final i sorpreses excitants. El que tot productor desitja tenir entre les mans. Era ben fàcil imaginar-se una versió a la gran pantalla en qüestió de temps. I com la majoria d'adaptacions, no totes -El Senyor del Anells, per exemple-, han emprès el camí equivocat. Independentment de les limitacions temporals, indepedentment de la supressió d'escenes, em van irritar els salts temporals i, sobretot, l'avançament de parts argumentals del segon volum. Ho trobo una defecació cinematogràfica. Una perversió que, segurament, Larsson hagués impedit. Per tota la resta, adaptació ingerible, ràpida i superficial. Que Déu salvi els productors!