El meu pare, volent fer gala d'alguna mena de puresa literària i rient per sota el nas, em va etzibar un bon dia d'efervescència de Larsson: "Jo no llegeixo best-sellers". I es va quedar tan ample. Fa poc, vaig llegir una entrada al bloc de losangelesdelarsson.wordpress.com, escrita per la companya Laura Bonet, on expressava la seva apatia cap a la trilogia de Millenium: "No m'atrau [...] potser pel fet que ha sigut un gran best seller i que tothom n’ha parlat". Tant el meu pare com la Laura demostren certa urticària cap a les publicacions de gran acceptació, aquelles que comporten seguiment, venda, promoció i lectura massiva. Això molesta, perquè algú es pot sentir perseguit per uns títol, un autors, uns protagonistes, un argument. A mi, personalment, no em treu la son. Sent conscients de l'ametrallament d'informació al qual estem sotmesos minut a minut, crec que hem de ser prou conscients per destriar allò que volem i allò que no acceptarem. Sense recança. Que un nom estigui dia sí, dia també, a l'ordre del dia de l'opinió pública no redueix el grau d'interès de cap publicació: sigui llibre, pel·lícula o àlbum de música. M'agrada Millenium, m'agrada Larsson i m'agrada el best-seller. No hem de témer la informació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada