Millenium: La fi justifica els mitjans?

“A Suècia el 46% de les dones han patit violència per part d'algun home...” i Lisbeth Salander és una d'elles. Es tracta de la protagonista de la trilogia Millenium, de Stieg Larsson. Es podria definir com un personatge fascinant, amb el cos ple tatuatges i piercings, amb una gran memòria fotogràfica i posseidora d'una intel·ligènca fora de lo normal. A més, té una gran destresa amb els ordinadors, és una hacker. És una persona que sempre toca de peus a terra i creu que sobreviure implica mantenir uns valors morals inviolables
Per motius que s'expliquen en el llibre, Lisbeth odia als homes que maltracten a les dones i mai confessa a la policia els assassinats i delictes que descobreix. Busca per ella mateixa una fòrmula que implici la més demoledora de les sentències.

Ella ha hagut de patir abusos per part d'un home i la historia es remunta de la següent manera: Quan Lisbeth Salander tenia 15 anys, un jutge li assigna un tutor, Holger Palmgren, que es convertirà en l'administrador dels seus bens i ho fa de manera honesta. Es porten força bé, parlen com si fossin amics i fins i tot arriben a sellar un pacte. Però, al cap d'uns anys el tutor pateix una apoplejia que el deixa fora de joc. És el moment en el que apareix el segon administrador de Lisbeth, Nils Bjurman, un home que odia a les dones i així ho demostra amb Lisbeth, maltractant-la i abusant sexualment d'ella. Lisbeth, la jove inflexible, que compleix totes i cadscuna de les promeses i no oblida facilment, decideix vengar-se i pagar amb la mateixa moneda els abusos del seu administrador.

Quan es produeix un abús el que s'hauria de fer immediatament, segons el meu parer, és denunciar-lo. Considero que quan una persona fa mal a una altra, ha de pagar per aquest fet, ha de patir les conseqüències i sobretot s'ha d'adonar del mal que ha ocasionat. Lisbeth Salander va decidir idear un plan perfecte i abusar també de Nils Bjurman (tal i com havia fet ell amb ella anteriorment) i ja es va encarregar de lligar-ho tot ben bé per tal que el plan fos perfecte i l'agressor (ara víctima) no tingués sortida. Però penso que els mètodes que empra Lisbeth Salander no són els apropiats. En el moment en què Lisbeth decideix pagar amb la mateixa moneda, entra en el joc de Nils Bjurman, es posa al mateix nivell i penso que això s'hauria d'evitar. Actuant d'aquesta manera et poses en igualtat de condicions amb l'agressor i ja no pots denunciar l'abús perquè tu has fet el mateix. Segons la meva opinió, si es vol acabar amb una injusticia aquesta és la pitjor manera de solucionar el problema però també puc entendre una reacció del tipus de la de Lisbeth. En moltes ocasions la mateixa rabia i la impotència parlen per si soles i fan que es vulgui agafar el problema d'arrel i fer pagar a aquella persona per tot allò que ha fet. En tot cas, tot depend, també, del caràcter i les circumstàncies en què es trobi una persona, per això mai se sap com acabarás reaccionant. Jo mateixa acabo de mostrar quina és la meva posició davant d'aquest fet, però fins que no em trobi realment en una situació d'aquestes característiques no sabré de quina manera faré pagar a l'altra persona tot el que ha fet.

Malgrat tot, considero que la millor manera per erradicar els abusos o qualsevol altra infracció és posar-ho en mans de la justícia (encara que aquesta ens decepcioni en molts casos) perquè al final posa a cadascú en el lloc que es mereix.