Val més prevenir que curar

La violència de gènere, o el que és el mateix, la violència contra les dones, tal com va definir l'ONU, el 1995, és "tot acte de violència sexista que té com a resultat possible o real dany físic, sexual o psíquic, incloent-hi les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de llibertat, tant si s'esdevé en la vida pública com en la privada". Dos anys abans l'organització mundial va reconèixer els drets de les dones com a drets humans, de manera que la violació d'aquests drets suposen una violació dels drets humans. És a dir, la protecció mundial del gènere femení no va arribar fins la dècada dels 90. És més, a l'Estat espanyol, fins el 2004, amb la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, una llei que cerca l'empara legal de les dones davant la violència i la penalització dels agressors. La cobertura legal, però, tot i fer tard, no pot aturar els índexs de violència de gènere que es registren arreu de l'Estat. I és que les agressions gaudeixen d'un fort arrelament consentit i permès que ha donat llum verda a la posició de força dels homes, i que fins l'arribada de la democràcia eren del tot legítimes., legals i lícites. Per això entenem que la societat patriarcal que impera no és res més que la superioritat de l'home, en termes de relacions socials, i sotmetiment de les dones a aquesta característica. Estem parlant, doncs, d'una balança profundament desanivellada.

És encara aviat perquè la part agressora alliberi la violència de les relacions de parella. És una tendència que tardarà a treure les arrels, ja que gaudeix d'una base sòlida de dècades i segles que ha permès als agressors actuar amb total impunitat. La societat democratitzada ha posat els fonaments perquè aquest fenomen sigui tipificat com un "problema", quan, de fet, amb els casos que es recullen any rere any, estem davant d'alguna cosa més que un problema. De moment, el camí està traçat. És digne de lloança tot el corpus d'associacions, fundacions, organitzacions que fan de la lluita contra la violència de gènere la raó de ser. Dediquen el dia a dia a donar suport, defensar a les que ho pateixen i fan d'altaveu de denúncia. Aquests col·lectius, des de l'altruisme, han ajudat a fer visible la problemàtica i han conscienciat els estrats que conformen la societat del segle XXI, una societat amb excés d'informació que no és capaç d'albirar els problemes que se li presenten. Així doncs, i amb l'ajuda de les campanyes públiques, la conscienciació per part de les dones ha configurat un nou panorama: la dona que defensa la seva integritat completa i que aboga pels seus drets. El primer pas és aquest, denunciar, però l'entrebanc està en el pas anterior, impedir l'agressió. Per a tal empresa, que és de difícil tractament, cal perseverar en l'etapa de formació de les persones, en l'educació des de ben petits i que no decaigui. Sé que és molt fàcil dir-ho i molt difícil fer-ho, i més quan l'actitud violenta tinc la certesa que es passa de generació en generació. Si un des de petit ha vist el maltractament a casa, l'ha interioritzat i l'ha titllat de normalitat. Així, s'ha de tallar de socarrel i començar a construir relacions lliures i igualitàries.

Per acabar, voldria apuntar que sovint només percebem la violència de gènere com el maltractament i abús físic. Aquesta n'és la part més visible i exteriortizada, però tanmateix, la violència també s'entén com la vexació, pressió psicològica -com pot ser llegir els missatges de la peralla- a que estan sotmeses les víctimes, una tipologia d'agressió amagada, però d'igual o més conseqüències. En el mateix camí, trobem l'ús de la dona en publicitat , on sovint se la condemna a una posició merament lluidora i superficial, com a dots inherents, de manera que tota dona es pot sentir també agredida emocionalment.